El PERQUÈ de les pancartes

A partir d’aquestes festes, i al llarg de l’any 2010, un nou element urbà embellirà (o enlletgirà) unes quantes pancartes del centre de maó. Unes pancartes vermelles amb lletres blanques, que diuen: + escoles si, trasllat de sa Graduada no.

Els ponents d’aquest missatge són (qui, si no, havien de ser?) els membres de Centre Viu, una Comissió de l’Ampa (Pares d’alumnes) de Sa Graduada, que des de fa dos anys van desenterrar la destral, quan van saber que la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament de Maó havien decidit – per entre la foscor dels despatxos i sense tenir en compte els usuaris -, el trasllat de l’escola a la via ronda, lluny de la barriada.

No faré, ara i aquí, un recordatori de les moltíssimes raons en contra de la decisió que aquest grup de pares – juntament amb altres col·lectius de la ciutat -, han posat damunt de la taula. Només diré que, al llarg dels darrers dos anys, el grup han anat recollint firmes (prop de 5.000, a hores d’ara), de gent del carrer que simpatitza amb la defensa d’un equipament de barri vital i emblemàtic, com ho és aquesta escola pública, la més antiga de la ciutat.

Tornem a les pancartes. Quan un poble, o un sector d’una ciutat, planta banderes o insígnies als balcons, o davall de les finestres, ho fa per un dia assenyalat. Per dos motius: un, per celebrar la festa del patró del poble. Dos, per protestar davant un fet advers que afecta d’una manera radical en la seva manera de fer. Sí, ja ho sé: en aquest segon cas el més normal seria que els veïns comptessin amb l’ajut inestimable de l’equip de govern de l’Ajuntament ( o del regidor del barri que és una figura real, en nòmina, per bé que molts ciutadans ignorin la seva existència) per a dialogar i mirar de negociar una sortida al conflicte.

Però ai! No sempre és així, i quan l’administració tanca les seves portes fredes i metàl·liques, les frontisses grinyolen i la portada final fa mal a la oïda i al cor.

Les pancartes vermelles (amb lletres blanques) debutaran tímidament aquest final d’any 2009 i, com he dit al principi, jo no sé si embelliran o si, per contra, enlletgiran les façanes. Valoracions estètiques a part, el clamor de les famílies de l’entorn de Sa Graduada s’ha de fer manifest. Serà d’esperar la màxima implicació per part de les famílies, a fi de que propis i estranys se n’adonin de la magnitud del disbarat que el nostre consistori vol cometre, i de que entre tots el podem resoldre, encara, si volem.

Marc Campins
Col·laborador de la Comissió Centre Viu
de l’AMPA Sa Graduada de Maó